ÚLTIMA NIT D’ESTIU
Aaaaa sí, ja me’n recordo d’aquell preciós dia, com vam gaudir, tots units saltant i cridant com si fos la última cosa que fèiem a la vida. Van ser uns dies espectaculars i inoblidables. Els preciosos dies d’estiu, trobo a faltar aquell sol que et deixa cec, aquella calor que crema, aquella pell tan vermella i sufocada. Les vacances d’estiu on únicament em dedico a prendre el sol, estar amb la família, sortir amb els amics i amigues, estar mil hores a la piscina, menjar gelats i granissats fins a no poder més, i dormir-me a les sis del matí.... D’això es tracta l’estiu, de tornar al poble i recordar cada moment, cada anècdota, cada olor i color de tots els racons. I es per això de perquè trobo a faltar l’estiu. Però el temps passa i no tot és etern.
Fent memòria dels meus últims dos dies....
-Fiiiill és hora d’aixecar-se!- diu la meva mare cridant com un sergent. –Mamaaaa cinc minuts més que vaig anar a dormir a les sis. De sobte cinc segons de silenci... -NOOO! O t’aixeques ara o no hi ha mòbil! Seguidament, com si fos un zombi, m’aixeco lentament prenent-me el meu temps, travesso el passadís i baixo les escales. Allà baix tota la família estava reunida ja per dinar.
Ja havent dinat i menjat els postres, surto de casa a buscar els amics, avui anàvem a fer una excursió llarga, a caminar per les muntanyes i contemplar la preciosa natura. Tots reunits i acabant de planejar-ho tot, ens fiquem de peu i comencem a caminar muntanya a munt. Allà podies observar tot tipus de plantes, insectes, animals, animals de totes mides: grans, petits, i mitjans però tant feia, tot era preciós i més colorit que mai. Estar allà et donava una sensació indescriptible, els ocells cantant, una brisa suau i estar amb els teus amics.
Ja cap a la tarda quan tornàvem tots suats de l’excursió vam decidir anar a la piscina a banyar-nos i a prendre un gelat. Allà a la piscina era el meu lloc preferit, podíem fer tombarelles, batalles d’aigua, era el lloc on tot nen volia estar. Després de refrescar-nos vàrem anar a una taula sota un gran mantell que ens donava ombra, vàrem berenar algun gelat, algunes patates etc. Seguidament vam agafar unes cartes i ens vam posar a jugar a cartes. Jugàvem al burro, “el guinyot”, la botifarra, l’assassí etc. un munt de jocs on no paràvem de riure i tenir la immensa sort de tenir una amics com ells.
A continuació la gent es va anar retirant cap a casa, a sopar i a descansar una estona, ja que després de sopar sortíem a fer jocs de nit fins les tantes. Aquests jocs eren màgics ja que tot estava fosc i no es veia res de res, tots corríem entre les plantes i ens amagàvem entre els arbustos per que no ens poguessin veure. Ens quedàvem fins a la una de la matinada, llavors tots a casa a dormir i a somiar en el que faríem el següent dia.
El matí següent em vaig llevar aviat per així fer una capbussada ben d’hora ben d’hora a la piscina, per recuperar forces per el dia que em quedava i així anar a totes. Jo solet em vaig assentar a una taula, vaig demanar un refresc i em vaig quedar pensant... estava submergit en els meus pensaments rumiant sobre el valor de les persones estimades, com els amics, la família. I també rumiava en com recordaria això de gran, els bons moments viscuts quan ets molt jovenet i les aventures viscudes, pensava en com ho explicaria això als meus fills i ells com s’ho passarien. Però bé, sortint dels somnis me n’adono que és tard i vaig corrents a casa com un pet.
Després de dinar vàrem quedar amb els amics, i vam decidir que faríem mitja tarda futbol i mitja tarda piscina. Al poliesportiu vam decidir els equips en igualtat per que uns no guanyessin els altres per golejada. I va començar el partit –Piiiiiiiip-. Vam lluitar fins al final del partit, i el resultat final va ser de un empat 2-2. Tots xops de suor vam baixar cap a la piscina a refrescar el cos i treure’ns la suor del cos. Com sempre acostumàvem a fer, anàrem cap a la taula i ens prenguérem un gelat, unes patates etc. A continuació agafàrem les cartes i ens posàrem a jugar tots plegats.
En acabar les cartes ens vam anar acomiadant més aviat ja que avui hi havia festa a la “font” i ens havíem de preparar tots. Ja a casa em vaig dutxar, vestir, arreglar, sopar, i havent acabat tot això sortí de casa. Aquesta nit no seria una qualsevol, aquesta nit tota la gent del poble es reunia en un lloc, ja si eren petits o grans anàvem a gaudir la última nit d’estiu i ballar fins les sis de la matinada.
-Acabant de recordar els dies d’estiu vaig pensar que les coses que estimes mai haurien de canviar, i que passi el que passi tindré els immensos records del millor poble de tot Catalunya sencer.
TORROJA DEL PRIORAT
(Història verdadera)