Era una acalorada nit d’estiu. L’ocell que dormitava dalt de la branca es va despertar de sobte. Alguna remor que no sabria si qualificar o no d’inquietant el va fer estar alerta.
Un batec d’ales. Un xiuxiuejar. El silenci sobtat dels grills van fer augmentar la sensació de malestar. Els gossos van començar a bordar. A escridassar. I la tensió es va començar a palpar a l’ambient.
La tensió del no saber, del desconegut. El desconeixement de les situacions és generadora de la sensació d’estar trepitjant ous. I en vigilar de no trencar-los, les situacions que apareixen no les podem viure al complert.
Era una acalorada nit d’estiu. L’ocell que dormitava dalt de la branca es va despertar de sobte. Alguna remor diferent va captar i el va encisar.
Un batec d’ales. Un xiuxiuejar. El silenci sobtat dels grills van fer augmentar la sensació d’expectativa. Els gossos van començar a bordar. A escridassar. L’ambient festiu es va començar a palpar a l’ambient.
La curiositat del no saber, del desconegut. El desconeixement de les situacions és generadora de voler treure el nas per allí i esbrinar. I experimentar. I deixar-se portar.
Era una acalorada nit d’estiu. L’ocell que dormitava dalt de la branca es va despertar de sobte. Alguna remor diferent el va fer estar amb els ulls i les orelles ben obertes intentant identificar què significava aquella remor.
Un batec d’ales. Un xiuxiuejar. El silenci sobtat dels grills van fer augmentar la sensació d’expectativa. Els gossos van començar a bordar. A escridassar. Tots aquests fets corroboraven que quelcom de diferent estava passant.
L’anàlisi del que no es sap, del desconegut. El desconeixement de les situacions és generadora que el meu cervell es posi en funcionament i vagi analitzant, interpretant i fent una búsqueda-rastreig fins poder posar un nom al que està passant.
Era una acalorada nit d’estiu. L’ocell que dormitava dalt de la branca va seguir dormint tot tranquil. Una remor diferent que estava present no va ser viscuda com a suficientment temptadora, ni curiosa, ni perillosa com per alterar el seu son.
Un batec d’ales. Un xiuxiuejar. El silenci sobtat dels grills no van fer augmentar la sensació d’expectativa. Els gossos van començar a bordar. A escridassar. Però ni tan sols aquestes remors el van alterar.
Va continuar dormint plàcidament, convençut que res de terrible ni perillós estava passant i que preferia seguir gaudint del seu somni on estava a punt de caçar un cuc llarg i ben alimentat que seria “despatxat” a l’hora del sopar.
En el nostre interior, tenim com a mínim aquests quatre ocells. I tots tenen la seva vàlua. I tots són importants. I tots tenen la seva funció.
La nostra virtut serà fomentar l’ocell més adequat per a la situació que estiguem vivint. I quan això no ho sapiguem fer del tot, recordar que els altres ocells també hi són. És qüestió d’alimentar-los a tots per igual. No fomentar més els uns que els altres ja que el treball en equip de tots quatre ens assegurarà un bon funcionament.
Un gran foc estava avançant pel bosc. Les flames avançaven inexorablement. L’ocell POR es va quedar bloquejat, sense capacitat de resposta, i el foc el va rostir. L’ocell CONFIANÇA es va quedar dormint, el foc al va atrapar i el va rostir. L’ocell CIENTÍFIC va trigar tant, va dubtar tant en prendre una decissió que el foc el va rostir. L’ocell CURIOSITAT-IL·LUSIÓ-APRENENTATGE, va anar volant cap al foc però es va apropar tant que es va rostir.
Un gran foc estava avançant pel bosc. Les flames avançaven inexorablement. Els quatre ocells estaven a la mateixa branca i van decidir actuar conjuntament. Cadascú va posar el millor que tenia, cadascú amb el seu propi tarannà va suavitzar i compensar el tarannà de l’altre. Així doncs la POR va fer que es despertessin les alertes i la CONFIANÇA va fer que la POR no fos incapacitant... El caire més CIENTÍFIC va fer que s’analitzés la situació i la part de la IL·LUSIÓ va aportar l’empenta necessària per dur a terme allò que entre tots quatre van acabar assolint: salvar-se ells i els dels seu costat.
És molt important fomentar el treball en equip dels nostres diferents funcionaments interiors. Així doncs, podrem passar de ser els nostres “enemics” que ens posem pals a les rodes, a ser el nostre millor amic.
Vet aquí un ocell,
Vet aquí tres més,
Vet aquí que tots ells que s’han salvat i res més.