Diuen que Ell, quan estava empresonat, es llevava al matí i llegia les dues últimes frases del poema “Invictus”: “Sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”. Diuen que, quan el van triar per a president, es llevava i llegia el poema “Oh capità, el meu capità”. Només jo he tingut l’ocasió de coneix’l tan bé com per afirmar o desmentir aquestes afirmacions. Al llarg d’aquest llibre em disposaré a explicar tota la vida del Capità. Si és que no el coneixen, estiguin atents a aquesta introducció on he escrit un petit resum sobre la vida del poeta i “alliberador” el Capità
El Capità va néixer a l’any 2013, a l’època predictatorial. Tenia 6 anys a l’any 2019, l’any en que comença la dictadura.
Faig una breu pausa per explicar què és l’època dictatorial. Un dictador va sotmetre als ciutadans i és recorda’t principalment perquè, a causa de que tenia por d’una revolució, va treure als habitants la capacitat de pensar per si mateixos, cremant llibres i escrits, pel·lícules i CD, i posant a cada ciutadà un aparell electrònic al cap, per evitar que pensessin per si mateixos.
El Capità em va declarar que va començar a interessar-se per la poesia als 12 anys quan va trobar per casualitat el llibre “Recopilació de poemes de William Shakespeare”, l’últim llibre de poesia en aquell moment. Em confessà, també, que després de trobar el llibre es va convertir en un obsés de la literatura i que buscava llibres de tota mena pel seu barri. Per desgracia en nou anys buscant només va trobar dos.
La seva vida va canviar quan trobà un llibre de William Ernest Henley on es trobava “Invictus”. En aquell moment la seva ment va començar a pensar per si mateixa i, es va adonar del que estava vivint. Va començar a explicar a la gent el món on vivien i quan el govern es va assabentar d’això el van arrestar, el Capità va ser arrestat als 19 anys, el 22 d’abril de 2032.
El 22 d’abril 2062 el Capità va sortir de la presó després de 30 anys, quan Europa va arrestar al Dictador. A les eleccions del 2062 es va presentar el Capità. En els seus discursos llegia poemes tot dient que ell restauraria el país i intentaria recuperar tot el que s’havia perdut, sobretot la capacitat de pensar. El 15 d’agost va ser triat per a president i es va guanyar l’atenció de tots.
Aquell dia el vaig conèixer jo. Entrevistant-lo, li vaig preguntar: “Que vas llegir que et va fer adonar del món on vivies?”, ell em va somriure i em va contestar “Sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima és un vers d’Invictus. Hi ha dos poemes que m’han inspirat, saps perquè? El primer, Invictus, em feia sentir com el poema, tancat però lliure d’esperit. El segon, Oh capità, perquè em volia sentir així, victoriós”. Aquelles paraules em van canviar i després de parlar amb ell una estona, em va contagiar les seves ganes de llegir poesia i viure les emocions que pots sentir al llegir-ne
Al 2069 es va crear la FCLP, Federació Ciutadana de la Literatura Perduda, fundada pel Capità. També, al 2069, el país es va aliar amb diferents estats per recuperar escriptures tradicionals i formar FIPD, Fundació Internacional Previsora de Dictadures. Aquesta fundació es va expandint arreu del món, i es calcula que la fundació ha salvat 13 països de dictadures i possibles guerres.
El país es recuperà totalment el 31 de desembre de 2089, deu anys abans de que el Capità morís als 87 anys.
Després de la seva mort es van publicar 50 poemes seus escrits en els 30 anys que va estar empresonat.
En aquest llibre llegiran els secrets més ben guardats sobre el Capità.
Pau Ortega,
Membre de la FCLP.