“ABANS DE VACANCES”.
Últim dia de Colònies, els nens i nenes d’una classe qualsevol de Primària...
• Per què no ens expliques un conte per anar a dormir?
• Doncs, veureu, nens i nenes, us en contaré un que comença així:
" Hi havia una vegada una olla,
la més preciosa,
que cap oller havia fabricat mai.
Era una olla esvelta,
Bonica a dins d’un calaix.
Un dia, aquella olla
va patir un mal pas,
de caure del prestatge,
una nansa, se li trencà.
La mestressa de la casa
amb un cordill
la va voler arreglar,
però ella es veia lletja
i no parava de plorar.
Les seves companyes, fastiguejades,
li deien: - “Noia, no n’hi ha per tant!!
Tu, ja no et pots arreglar-.
Però, ella no es resignava
a trobar la manera de canviar.
Un dia tingué una gran pensada,
amb el cordill, estrènyer-se
volia el diàmetre.
Se'l va estrènyer tant...
que una bona cintura,
li va quedar.
L'endemà, en comptes de badalls,
la resta de les olles, s'exclamaven:
-"Batua l'olla!!, quina olla més maca!-.
Fins i tot, les paelles
volien reduir-se la cintura
i en forma de vuit lluir-se,
per tapar-li la curvatura.
I les tapes de les olles, amiguets meus,
es queixaven, perquè a partir d'ara,
ja no sabrien com tapar-la!
Al migdia, la mestressa obrí el prestatge,
i la veié amb una altra cara.
- Òndia! Em sembla que encara
podré aprofitar-la!
La posà sobre l'encimera,
per començar a fer l'àpat,
i fou llavors quan, sense guspira,
un dels fogons restava.
Era el fogó més lluent
de tot el marbre.
I sense embuts aquest li digué:
- M'agradaria cremar-te!
L'olla li respongué:
- D'això, ni parlar-ne!
Restaren xerrant bona estona,
i en el comiat,
ella es deixà cremar la tapa.
Quan l'olla s'allunyava:
- Quina poca cremor! - pensava.
Si mai el veiés,
una bona flama,
deixaria que m'encengués!
Els nens mig endormiscats:
• I digues què va passar?
• Doncs, mireu nens i nenes,
que es van enamorar!
• Oh!!, quin conte tan bonic!
Però segur que té un final fatal!
• No us ho penséssiu pas!
El fogó no parava de cremar
i l'olla d'escalfar.
Desprenia, el fogó,
una flama blavosa clara,
i ella no parava d'il·luminar-se.”
• I com acaba el conte?
• Ui! Aquest conte, estimats nens i nenes,
no té final!
Sapigueu que l'amor és infinit,
que si el multipliqueu per infinit
sempre, sempre, sempre dóna...
• INFINIT!!!- digueren ells.
• Però, ara és l'hora d'anar a dormir!
• Nooo!! Has d'acabar-lo de contar,
que demà comencen les vacances,
i quedarem bocabadats!
• Passades les vacances
més històries passaran
i llavors, jo us les sabré explicar!
Bona nit, nens i nenes,
que tingueu feliços somnis
com els que tingué
aquella preciosa olleta,
presa pel foc d'amor
d'un bonic i lluent fogó!