LES MEVES ARRUGUES
La claror que entra per la finestra fa que els meus ulls s'obrin pesadament. Giro el cap per a mirar l'hora que marca el rellotje digital que em va regalar la meva néta pel meu vuitantè aniversari. Tan sols son les set del matí, i tot i que no tinc res a fer, vull seguir visquent cada segon de cada minut de la meva vida. Aixi que m'aixeco i camino descalça fins al bany. Glopejo aigua i em poso la dentadura. Al rentar-me la cara veig totes aquelles arrugues que em marquen la cara. No entenc per que les meves amigues del bingo es lamenten de tenir-ne, jo n'estic més que orgullosa perquè penso que cada arruga que resideix al meu rostre equival a cada moment important de la meva vida. I per això crec que jo no seria ningú sense les meves arrugues.
Recordo les dues primeres arrugues que em vaig descobrir el perimer dia que anava a la universitat, que en aquella època era tot un luxe, quan tenia una divuit anys. Estaven situades als dos cantons de la boca, això segons la meva àvia significava que disfrutava de la vida i reia a totes hores. La meva àvia tenia raó ja que he sigut sempre molt afortunada i alegre.
Pel meu casament em vaig adonar de que unes altres arrugues poblàven els costats dels meus dos ulls, les famoses “patas de gallo”, que la meva germana va insistir en disimular amb maquillatge. No entenc el perquè de la decisió de la meva germana, ja que aquestes arrugues tenen un significat molt bonic, significa que ets una persona romàntica.
Quan vaig tenir la meva primera filla me'n van sortir unes altres al front. L'aparició d'aquelles marques era degut a que aquella petita criatura no em parava mai de sorprendre. Aquells anys en que veia créixer al fruit del meu ventre més i més van ser, i n'estic segura, els millors de la meva vida. I esclar amb el neixement de la meva segona i última filla vaig ser encara més feliç.
Crec que la resta d'arrugues em van sortir després de la defunció del meu estimat marit quan va anar a la guerra durant la segona guerra mundial, vaig agafar la pitjor malaltia que algú pot tenir : trobar a faltar a algú que saps que mai podràs tornar a sentir a prop. Aquella va ser la època més dolenta de la meva vida.
En resum, amb el pas dels anys les arrugues omplen la cara i el cos de les persones, i tot i que per a mi no sempre han representat bons records, elles narren la meva vida i en formen part.
Per a tant penso seguir presumint sempre de les meves arrugues.