SOMNI DE NADAL
Avui és el gran dia!
Totes les meves germanes s’han pentinat i arreglat per a la gran ocasió. Tothom corre amunt i avall, carregant capses de cartró i llaços de colors.
En primer lloc em presentaré, em dic Lídia i visc a Barcelona a una fàbrica de joguines molt gran.
Tinc milers de germanes, molt semblants a mi, algunes són infermeres, d’altres veterinàries, domadores de circ i fins i tot alguna és astronauta. A mi em va tocar ser ballarina. M’encanta el tutú rosa que porto i el preciós monyo que em van fer perquè, al ballar, els cabells no se caiguin sobre la meva cara. Sobretot, el que més m’agrada de ser ballarina és poder tenir un company de ball. Cada dia practiquem junts, ell m’aixeca, em fa girar pels aires i sempre acabem amb una gran reverència. Té els cabells rossos, els ulls negres com el carbó i un somriure que encisa a qualsevol que tingui sentiments. Es diu Roc i s’ha convertit en el meu millor amic, és l’únic ninot que m’escolta i em fa riure. Les altres nines i peluixos es passen tot el dia tancats a les seves caixes ocupats amb els seus afers i criticant les altres joguines per la forma de vestir, com es mouen o el color de caixa que tenen.
Fa dies que tothom corre amunt i avall preparant les nines i arreglant tots els regals perquè estigui tot perfecte. En Roc m’ha explicat que arriba Nadal, una època on tots els nens i nenes de la ciutat escriuen una carta a tres senyors molt llestos amb unes barbes molt llargues que anomenen reis. Els nens demanen nines, joguines, llaminadures, qualsevol cosa que els hi passi pel cap.
La nostra fàbrica és l’encarregada de preparar totes les nines perquè els reis les reparteixin per totes les cases de Catalunya.
Avui pel matí ha sonat la sirena per començar a treballar. Els treballadors han entrat molt contents, totes les meves germanes s’han pentinat i arreglat per a la gran ocasió.
Tothom corre amunt i avall, carregant capses de cartró i llaços de colors.
Mentre tothom està molt content, jo ploro dins la meva capsa, esperant ser carregada dins el camió que em portarà cap als meus nous amos.
Aquest matí en Roc i jo estàvem parlant molt contents quan ell m’ha dit que no ens veuríem mai més, que avui ens separarien per portar-nos a diferents cases on faríem feliç algun nen.
Jo tinc moltes ganes de fer feliç a un nen, poder jugar amb els meus nous amos i conèixer les diferents joguines de la casa, però no em puc imaginar com serà la meva nova vida sense en Roc. Sempre ha estat al meu costat en tot moment, m’ha consolat quan he estat trista i m’ha fet riure tots els dies, ell és molt més que un amic per a mi, el considero el millor germà del món.
Unes mans molt grosses s’acosten cap a mi i m’agafen per la cintura. Em pentinen, m’arreglen el tutú i em posen dins d’una capsa molt fosca.
Tot es mou, hi ha sotracs i sento el soroll d’un motor. Algú parla i escolto el nom de Figueres. Allà serà on trobi els meus nous amos i comenci una nova vida.
De cop i volta, silenci, la capsa s’obre i veig un senyor vestit d’una forma una mica estranya, porta barba i una corona al cap. Té dos companys que vesteixen molt semblant a ell però un és negre. M’agafa, em mira als ulls i, amb una veu molt dolça, em diu que a partir d’ara em diré Lilly i que la meva feina serà fer feliç a la meva nova propietària. Tinc molts dubtes però ell em diu que quan arribi el moment els resoldré tots. El senyor agafa un paper de colors molt bonic i m’embolica.
Passo una nit amb molt de nervis, no puc dormir pensant on em trobaré al despertar. Vull saber si la meva nova mestressa m’estimarà, si em cuidarà, si hi hauran altres joguines amb les que pugui jugar... tinc molts dubtes però espero, només faig que esperar impacient que arribi el nou dia.
Una gran remor em desperta. Sento peus que corren neguitosos cap el menjador. Sento que la meva capsa es mou, em poso molt nerviosa, la rialla d’una nena, el soroll del paper estripant-se. Tothom es calla i de cop escolto. Ohh! La nina que volia!
Totes les veus de sorpresa es converteixen en un murmuri per a mi, allà a dalt de la taula del menjador, veig un ninot que em fa sentir com a casa, amb els seus cabells rossos, els seus ulls negres com el carbó i el seu gran somriure: és en Roc, el meu millor amic.