UQBS
I aquella dona deia:
-Els horitzons són aquella cosa tan llunyana que et pot costar una vida arribar-hi però jo crec que són més propers del que la gent diu. Que estan sobrevalorats, que no són tan increïbles com tothom diu. Que no són tan difícils d’aconseguir. Jo els considero els reptes que ens posa la vida, els considero els objectius que hi ha de camí cap a casa. Però no penso que siguin tan importants. Per exemple, el meu objectiu a la vida no és el que creu tothom. Tothom pensa que el meu objectiu era aconseguir el màxim de títols i ensenyar tot el que sé i exhibir-me com si tot jo fos un trofeu. El meu objectiu era revolucionar la joventut. Fer-vos veure que sí que valeu. Que no sou una vida més i que no servireu més que per fer créixer el nombre d’humans a la vida. Doncs sabeu que us dic, que cap de vosaltres serà més fracassat que jo. Que jo ja no m’he pogut revolucionar, que la majoria de les meves idees han sigut projectes inacabats i que els vostres canviaran el món. Sóc la Unique Bequerson i he vingut jo aquí, per revolucionar el món, per canviar-vos la vida, per canviar el vostre destí. He vingut per explicar-vos qui sou vosaltres i què heu vingut a veure.
Aquella dona va seguir parlant quasi una hora més però jo ja no escoltava cap cosa de les que deia. Em vaig quedar meravellada per algunes frases que vaig dit: “Que no sereu més fracassats que jo”. Què volia dir amb aquella frase? Quin significat tenia?
Vaig estar així més d’una hora. Pensant en els meus horitzons: Malinda Heisenberger, directora de l’acadèmia de cant més important del món. Malinda Heisenberger i Mildred Lapiersen, periodistes i directores del New York Times. I com aquestes se me’n van acudir mil.
Va sonar el timbre i em vaig despertar del meu món de cop i volta. Llavors he sentit que la noia deia: “Si mireu al vostre interior hi trobareu qui sou de debò.”
Al cap d’uns segons, he anat a parlar amb la Mildred sobre tot el que vaig pensar i tots els plans de futur que podria fer i tot el que necessitava per tirar endavant i he decidit que jo volia ser una versió millorada de la Unique Bequerson. Volia ser la Unique Bequerson 2.0.
Quan vaig arribar a casa vaig parlar amb la mare i he decidit què volia estudiar i qui volia ser al futur. Volia estudiar a la universitat UQBS, la de la Unique, i que volia ser conferenciant perquè volia transmetre als joves com jo el missatge que se’m va implantat al cervell: “Els vostres projectes canviaran el món”.
Tothom en aquella universitat tenia divuit anys o més però jo era l’única de disset anys, però a l’hora de la inscripció, la meva mare va parlar amb la Unique i ella li va dir que tan li feia quants anys tingués mentre tingués ganes d’aprendre en aquella acadèmia. Em va fer explicar-li com la vaig conèixer què em va cridar l’atenció d’ella i perquè vaig triar aquella universitat. Suposo que ho va fer per comprovar que allò no era un caprici i que de debò m’interessava el seu tema.
La meva vida va canviar des que hi vaig entrar. Cada dia em despertava amb una trucada de la Unique, que feia a tots els alumnes, dient a quina hora començaríem i a quina se suposava acabaríem aquell dia. Digués l’hora que digués, jo sempre hi anava amb un somriure i tornava a casa amb un somriure.
Van ser quatre anys en els quals vaig tenir molts dubtes i moltes oportunitats que vaig refusar per seguir amb el plaer de seguir endavant amb el meu procés d’aprenentatge.
I sí, ja he acabat però no oblidaré cap minut del que he passat aquí. I ja sé que estàs pensant: Penses que per què vaig anar a la UQBS, què hi he après, o fins i tot, per què la vaig triar. Doncs crec que ja t’he donat la resposta: a la UQBS s’aprèn a tenir un poder que només una de cada vint milions de persones de tot el món té. A la UQBS s’aprèn a llegir el pensament.
No intentis amagar-m’ho, ja sé que estàs pensant.