L’AMIC “INVISIBLE”
Fa molt de temps, a l’Índia...Hi havia una nena que es deia Sara. Tenia 10 anys però tot i així no va tenir una infància fàcil. Quan tenia 3 anys els seus pares es van veure obligats a deixar a la Sara a un orfenat per motius econòmics... Passats 7 anys l’orfenat va tancar per què no tenien suficient menjar, així que tots els nens van haver d’anar a viure al carrer... Per motius desconeguts la Sara era feliç, però per els altres era molt estrany. Parlava sola, reia, jugava, com si algú estigués allà... - Fem una cursa? Va! 3...2...1...ja!!!!- cridava la nena entusiasmada, i es posava a córrer! - M’has guanyat! – i es posava a riure fins que no podia més... - aquella noia es molt rara...No trobes?- - Si! Es veu que està sola!- deien alguns nens... Un dia la Sara es va despertar i va veure a un home blanc parlant amb alguns nens. No podia escoltar molt bé el que deien... Nomes va escoltar que li deia: “hi ha una noia molt rara, fins i tot parla sola!” Després aquell home es va apropar a la Sara. - Hola bonica! Tens un moment? Ah si! No m’he presentat! Em dic Carles i soc un periodista espanyol. Vinc a treballar la pobresa que hi ha aquí. Tothom m’ha parlat de tú! – Va dir el senyor. - I tant! – va exclamar la Sara - Escolti bé... – la Sara li va explicar la seva història, i al senyor se li va escapar una llàgrima d’emoció... - Has sigut molt forta... I diga’m, per què parles sola? - - No parlo sola! Parlo amb el meu millor amic! – Va dir la Sara. - Però si no hi ha ningú amb tú! Estàs sola! – va dir l’home. La Sara va tancar els ulls i va dir.... – Mai he estat sola... El meu millor amic no m’ha abandonat mai, el meu amic juga, salta, dorm i menja... El meu amic és la meva ombra.
FI