Narra l’esquirol Oriol:
Recordo perfectament aquell dia. Va ser un dels més divertits que vam passar al bosc des de feia molt de temps. Tothom va assistir, fins i tot el cargol Pol que mai sortia de casa, al gran espectacle que jo i el meu gran amic el conill Nil els vam oferir. Tot i que al final, encara que no ho semblés, tot va acabar bé. El bosc semblava un gran circ!
Tot va començar quan un dia qualsevol...
Era un matí de tardor, el bosc encara dormia. Feia una mica de fresca. Tot el terra estava decorat amb una catifa de fulles de tots els colors i mides i encara estava una mica moll per la rosada. Vaig anar directe cap a la casa del meu veí, vaig trucar a la porta de fusta i uns instants més tard, un conill adormit, amb lleganyes als ulls i un pijama amb pastanagues estampades em va obrir; era el meu preuat, inigualable, fantàstic i mitja fulla (l’anomeno així vulgarment i amb afecte) millor amic, el conill Nil.
-Com pot ser que encara dormis, mitja fulla?!- li vaig dir cridant-li a l’orella.
-No tots tenim insomni, aquí al bosc! Tanca la porta que fa fred i deixa’m dormir!!- em va dir enfadat.
- Però si fa molt bon dia... a més hem d’anar a buscar bolets i portar-los a casa la cigala Gala. Li ho vàrem prometre, recordes...?
Com que no el vaig veure amb gaire ànims per a fer res, vaig entrar a casa seva , li vaig donar dues bufetades perquè despertés i seguidament li vaig treure el pijama d’una revolada. Ell m’anava dient coses però jo no l’escoltava. Vaig obrir l’armari i un munt de roba em va caure al damunt, era un desastre i molt poc ordenat. Vaig agafar uns pantalons, una samarreta i li vaig encabir al cos. Li vaig mullar la cara amb una mica d’aigua perquè s’acabés de despertar si ja no ho estava. El vaig agafar de la mà, el vaig arrossegar fins al jardí i vaig tancar la porta darrere nostre. Tot llest, ja podíem marxar!
Narra el conill Nil
Encara estava atordit i estressat per com m’havia despertat aquest “petardo” de l’Oriol. L’anomeno així per fer-lo enfadar, ja que odia els petards. Ell és molt mogut i jo sóc més aviat tranquil·let. No suporto que la gent em molesti quan estic dormint, però ell és un cas a part i li és igual.
-Bon dia, no..?- li vaig dir amb to repel·lent
-No tenim temps per a romanços, hem de collir bolets i portar-los a la encantadora Gala...- em va dir amb to d’enamorat.
-Que potser t’agrada la cigala Gala, eh “petardo”?- li vaig dir per fer-li la punyeta.
- Ppssst, jo enamorat! però què dius ara?! I no em diguis “petardo”, mitja fulla!- em va contestar una mica emprenyat.
Jo ja sabia des de feia molt de temps, que li agradava la cigala Gala, per això quan aquesta ens va proposar que li portéssim bolets va acceptar tan ràpidament, però com que era tan “xulo”, no ho volia admetre. No vaig insistir més, ja que sabia que si ho feia acabaria malament.
Vam agafar els cistells i ens vam posar en marxa. El camí era preciós; els arbres estaven despullats i les seves fulles restaven al terra, donant-li un aspecte diferent i alegre. Semblava que els bolets no es deixessin veure per por a ser arrencats. Havien crescut de manera capritxosa entre les fulles, com si entre ells juguessin a fet i amagat. En vam recollir uns quants, els més macos.
-Nil, estigues alerta, hem de collir els més grans i macos.- em va dir tot concentrat observant el terra.
-Que vols impressionar a la teva estimada?- li vaig contestar amb to repel·lent .
Ell va fer com si no sentís res i va continuar buscant bolets.
Al cap d’unes dues hores ja teníem els cistells plens fins dalt. Llavors ens vam dirigir cap a la casa de la cigala Gala.
Narra l’esquirol Oriol.
Un cop davant la casa de la cigala més maca de tot el bosc, vam trucar a al porta. (No li digueu a en Nil, però té raó, la Gala m’agrada molt)ins dalt.j teniem els cistells da?-.
-Si... hola, qui hi ha?- va contestar ella amb una veu fina i dolça.
-Hola Gala et portem els bolets!- va contestar el meu amic.
-Ah, hola nois, passeu, passeu- va contestar- moltes gràcies, m’heu fet un gran favor, gràcies.-
-Ah, no ha estat res, bufar i fer ampolles!- vaig contestar jo.
-N’heu trobat molts, pel què veig!- va dir sorpresa.- tot això no m’ho menjaré. Si voleu us en podeu quedar uns quants.
-Ja me’ls quedo jo- vaig contestar
-Ni parlar-ne, jo també en vull- em va dir en Nil.
-Jo ho he dit abans, mitja fulla- li vaig replicar.
-No és just, jo també tinc dret a quedar-me’ls, o potser els has collit tu solet?- em va contestar enfadat.
-Ei, nois no us baralleu. Els que sobrin us els repartiu, i tot arreglat.
-Ni parlar-ne! O tot o res!- va dir en Nil.
Jo hi vaig estar d’acord i a la Gala se li va acudir una idea genial per resoldre el conflicte. Qui mengés més tomàquets en mitja hora es quedaria els bolets restants. A tots dos ens va semblar bé, i perquè la cosa fos més divertida, vam convocar a tots els animals del bosc perquè fossin testimonis.
Narra el conill Nil:
Cada vegada faltava menys perquè comencés l’empatx de tomàquets i cada vegada hi havia més gent. Tothom cridava, saltava i animava, hi havia molt ambient.
-Preparats, llestos, ja! La mitja hora ha començat, mengeu tants tomàquets com pugueu i recordeu que no podeu abandonar!!!- va dir la cigala Gala amb un micròfon a la mà i donant començament al gran espectacle.
Deuríem portar uns deu minuts menjant tomàquets, jo ja no podia més. Llavors em vaig adonar de vàries coses, i vaig decidir parar l’empatx i parlar amb el meu amic.
-Ho sento molt m’he adonat de que jo tinc la culpa de tot això i que ara estem fent el ridícul- li vaig dir avergonyit.
-No et preocupis- em va contestar- hauria d’haver pensat en tu abans de dir que em quedava jo els bolets. Et perdono, mitja fulla.
Aquell dia vam aprendre tres coses; la primera, que per molt amics que siguem ens podíem enfadar però després ho solucionaríem; la segona que sempre s’han de buscar alternatives per resoldre els problemes, ja que si no hagués estat per la Gala hauríem acabat fotent-nos mastegots i la tercera que si menges molts tomàquets el dia següent no et pots aixecar del llit! ants r por a ser entre les fulles, com si entre ells jugant-li en aspecte diferent i alagre.donan li agradava la cigala Gala, per aix una mica moll per la gabre