EL PAIS ESTRANY
A l’any 3.333 en el regne Ucachim, en un petit poble anomenat Baumakan, vivia un nen, en Sugoi. Tenia 6 anys, era baixet per la seva edat i els seus cabells eran llargs i negres, li agradava vestir amb samarreta de màniga curta i texans llargs. Tenia una germana, la Cristina, més gran que ell, tenia uns 18 anys i li agradava passejar, fer esport i sempre anava vestida de forma molt semblant al seu germà però amb uns auriculars molt grans.
Un bon dia, en Sugoi, va veure un anunci d’un club de Judo que s’inaugurava en el poble, el seu nom era Bamukan, a ell li va semblar molt interessant i es va apuntar. Allà va fer dos bons amics, eren germans i es deien Homer i Hunis Simpson. En Hunis tenia la pell d’un cert color blavós. El professor es deia Jacob, i era un antic militar que havia lluitat a la V Guerra Llunar, però que quan va finalitzar es va quedar sense feina i va aprofitar la seva formació per ensenyar aquest art marcial als altres.
Van passar als anys i l’amistat entre ells continuava i quan en Sugoi tenia 23 anys va voler fer un regal als seus amics i a la seva germana, els volia portar al regne d’Owo, un regne molt divertit. Van pujar a l’avió i quan estaven a punt d’arribar, van sorgir problemes i van caure a Salvatglandia, al pitjor regne de tots, perquè només estava habitat per criatures salvatges, sense cap tipus d’escrúpols. Quan van sortir de l’avió van veure que no s’havien fet mal i es van dir entre ells, - no ens hem d’espantar, tot està controlat-. Després de caminar uns metres es van trobar a un ratpanat gegant, un ratonzitle, es van espantar molt però al final era dòcil com un gos. Van continuar el seu camí i va aparèixer un gug, un cuc gegant, verinós com una serp i gran com una balena. Van córrer, però no van poder fugir i se’ls va empassar com si res. A dins van trobar un paràsit gegant, un lulon, que tenia deu potes i que es multiplicava a una velocitat increïble i en poc temps van fer esclatar al gug, i van quedar lliures. Van sortir tan ràpid com podien i després de molts dies caminant van veure un helicòpter i van començar a fer senyals de socors i els van veure i els van recollir.
Quan van arribar a Ucachim, estaven tan impressionats amb l’aventura viscuda que es van dedicar a explicar-la a tothom. Uns quants anys després, quan en Sugoi ja tenia fills, aquests van decidir anar amb els seus amics al regne d’Owo i .... , bé això ja és una altra història.