L’ORIGEN DELS COLORS:
Fa molts i molts anys, tot el món era de color blanc i negre. En aquell temps la originalitat i la diversió no existia. Fins que un dia un nen d’uns 14 anys va començar a trencar les normes. No feia els deures de l’escola, acostumava a fer campana i fins i tot un dia va agafar un llapis de color negre i un paper de color blanc i va començar a dibuixar tot el que veia; cosa que estava prohibida, no es podien expressar els sentiments en cap format. Tot això feia que aquell món fos tan avorrit que no li agradava gens ni mica. Quan va acabar el seu dibuix,va començar a observar-lo i encara es va enfadar més. Va veure que per molt que dibuixés i per molt que trenqués les normes el món seguiria igual. Així que va decidir marxar i viatjar per trobar la solució a la seva vida, de pas també a la de la resta de persones del mon, doncs estava convençut que això no era el tipus de vida amb que voldria fer-se gran.
Després de que estigués uns quants dies caminant va veure que tot el món era igual, cada cop estava més desesperat... De cop va veure una cova que era diferent. No era la típica cova negre com les de sempre sinó, tenia un aspecte que cridava molt l’atenció. Es va anar acostant fins arribar justament davant d’ ella. Quan estava allà es va parar i la va voler tornar a observar fins que va entrar sense pensar-s’ho dos cops. Quan estava dintre va veure que al final de la cova hi havia una cosa estranya que ell mai havia vist, era un objecte que brillava i no era de color ni blanc ni negre. Ell es va posar content al veure que hi havia alguna cosa era diferent dintre d’aquell mon tan i tan avorrit. Quan per fi va arribar al final de la cova, va veure que hi havia una visió misteriosa. Va treure el cap una miqueta i va veure un bosc amb fulles, animals, flors, llums plicromades i moltes coses més... Coses que a on vivia ell ja les podia veure però aquestes eren diferents, tenien un to que ell mai havia vist, estava encisat. De cop va reaccionar i va descobrir que allò era el que li faltava, el color! Sentia aquell espectacle tan meravellós i la felicitat que experimentava va començar a transformar-se en quelcom molt agradable dins seu, al cap de pocs segons ja res no era el mateix. El seu color blanc i negre havia desaparegut! Mai havia estat content, estava prohibit. Va voler quedar-se una estona més i intentar esbrinar com podia portar el color a la terra a on ell vivia. Pensant i pensant va trobar la solució. Va sortir corrents i ple d’alegria. Per cada lloc per on passava el color el perseguia. A l’arribar al seu poble, la gent es va espantar ja que mai havien vist una cosa així. Però quan el van escoltar i gaudir d’allò tan fantàstic que el seguia, van creure’l. Va ser d’aquesta manera com el color va començar a dominar per tot el poble fins a conquerir tot el món. Al cap de pocs anys tot el món tenia color, i el nen s’havia fet molt famós. Era el descobridor de les emocions, el color, l’alegria... Va escriure molts llibres, en cada un d’ells explicava coses diferents, però en tots hi havia una frase comú que diu així: “el color, la clau de la vida, l’alegria, la clau de l’existència”
La gent encara la recorda.
Crec que el dia que deixem de recordar aquesta frase, la foscor, el blanc i el negre i la tristesa podrien retornar... i no m’agrada la idea.