Sota la dutxa no puc recordar el nom de totes les persones que he conegut al llarg de la meva vida. Noto les gotes que em colpegen la pell i em concentro per sentir-les totes i cadascuna, però no puc. Em meravella que només obrir l'aixeta, i passats uns instants, l'aigua surti calenta, em relaxi el cos i em prepari per afrontar un nou dia. Torno a intentar recordar els noms alhora que adonar-me de totes les gotes, però desisteixo i decideixo gaudir del confort de sentir el meu cos mullat de cap a peus i de l'olor que desprèn el sabó que deixa la meva pell suau.
Mentre l'aigua s'escola pel desguàs planejo les coses que hauré de fer durant aquell nou dia i envoltat dels vapors que emanen d'aquella font d'higiene i vida agafo la tovallola just en el moment que la darrera gota es precipita cap al terra de la dutxa. La diferència de temperatura de l'exterior em retorna a la quotidianitat allunyant-me del paradís vaporós i càlid i em recorda que dec fer tard, mentre el mirall em recomana que agafi la pinta i em permet que deixi l'afaitada per demà.
Sense passar per l'afaitada, l'esmorzar pot durar un minut i mig més i amb el gust de les galetes barrejades amb el cafè m'acomiado amb un petó als que encara tenen la sort de poder-se estar al llit. Aquella escalforeta em tempta, però el rellotge em deixa temps just per al raspall de dents.
Al carrer, els arbres em recorden la tardor, els núvols em transporten a l'hivern, les olors de les flors m'omplen de primavera i l'estiu el puc recrear en el blau del mar que tinc la sort de poder veure cada dia quan camí de la feina torno a provar de recordar el nom de totes les persones que he conegut al llarg de la meva vida.