Capsa de galetes
De petita tenia la idea al cap que érem com galetes. Sí, galetes. Cruixents per fora,
perquè sempre ens volem fer els forts, però, ben dolces perquè en el fons això és el
que ens fa ser persones. Podem ser de xocolata, de nous o simplement no portar
cap suplement. Podem ser passionals, bromistes o simplement transparents i
senzills.
I ara tothom estarà pensant amb les primeres galetes que va intentar fer, que van
acabar cremades. A la vida, al principi, les coses costen que surtin bé però, al final,
a base d'esforç t’acaben sortint de restaurant.
I la nostra galeta sempre havia compartit esmorzar amb aquell Cacaolat ben calent.
La teva vida la comparteixes amb aquella persona tan especial que fa que adoris el
Cacaolat, que et fa estimar la vida. I què me'n dieu del berenar amb el paquet de
galetes? Totes juntes com en una família, aquelles galetes sí que no s'enfadaven,
tot i que a vegades hi havia algun conflicte familiar i la del fons de tot en sortia
perjudicada trencant-se en mil trossets.
Quan et preguntaven si volies alguna galeta per molt que no tinguessis gana sempre
l’agafaves i deies: “Mmm... que bona, on l’has comprat?”, com si pretenguéssim
trobar més persones bones com la que acabàvem de conèixer. Al principi, te les fas
teves com si fossin les més bones del món, però, vas provant una d'aquí, una altra
d'allà i t’adones que totes les galetes al cap i a la fi són galetes. Et vas fent gran i
entens de què es tracta la vida.
Però això sí, les millors que trobaràs són aquelles del paquet que et portava la mare
per berenar o la que sucaves amb por que es trenqués a l'esmorzar. Aquelles que
no vols que s’acabin mai o que els passi res. Però, tot en aquesta vida s'acaba i les
galetes també.
Arribava l'estiu i semblava que no els féssim gaire cas, a les galetes, havíem optat
per menjar gelats. Però, ràpidament arriba la tardor i t’adones que els gelats no són
el que t’esperaves i que les galetes sempre han estat allà. A vegades, ferim als qui
mes ens importen, a les nostres galetes, però sempre ens perdonen les coses i
acabem per menjar-nos tota la capsa.
I no us ha passat mai que les galetes rondaven en un pot i, com que no s'acabaven,
anaven a un altre pot i a un altre? Nosaltres passem per molts pots a la vida i
desitgem tornar al primer, a l'original, d’on hem vingut, amb les galetes que ens han
acompanyat fins a determinats pots; però, això no és possible. Els pots ja no tapen i
les galetes caduquen. Les persones no poden estar sempre amb nosaltres.
Ara recordo que m'agradaven molt unes galetes que restaven juntes gràcies a la
crema de cacau. Jo sempre volia separar-les per menjar-me la crema de cacau
però, a vegades, se’m trencava alguna galeta. Les persones que estan juntes,
acompanyades l'una de l'altra és perquè s’estimen, però aquelles que es separen
per una simple nena que intenta separar dues galetes sense sacrifici és perquè no
han d'estar juntes.
Bé, jo ja sóc gran però m'encanten les galetes. M'encanten les persones que
formen la meva vida tot i que hi hagi alguna amb un forat més que una altra. Jo seré
feliç mentre hi hagi galetes.