Això era el que hi posava a la pissara aquell dia, quan van arribar a primera hora del matí, a escola.
Vaja, avui ens tocarà fer una redacció,"Quin rotllo", va pensar.
Amb la poca imaginció que tenia i amb el cap ple d'altres matèries més importants, com ara naturals o mates,i a més aquell matí hi havia examen..i de mates... ups!
La frase continuava allà,i, la mestra no deia res....i el matí passava.
Examen de mates després llengua, pati, socials...El matí passava i la frase allà,i els companys també ja preocupats...
Quan ho diria? Abans del pati?Després? A la tarda?
Sorpresa, com solen venir les coses sense remor....i xaf! Et cauen a sobre. De moment estava allà fent més interessant el matí, preocupant als alumnes.
De cop hora d'anar a dinar.La mestra va demanar silenci.
Aquella frase tan ben amanida, tan bonica, i tant de veure-la...i.com ja s'ho havien imaginat era per fer una redacció.
Va dir que era un relat,i que era per a la tarda.
Sort!
Però no li agradava escriure, quin pal, tu...
Ostres tu, què hi farem! Acceptar la resta de la tarda amb prou humor i intel.ligència.
El grupet poc intel.lectual, però molt actiu dins de la classe, va convocar una reunió per veure què podrien comentar.
Un explicaria el fabulós viatge a les Illes Greges: Un altre també una excursió. Que poc originals, ja que la frase prometia...
No podia eplicar cap viatge, ja que els considerava poc originals. No li passava mai res.
Però aquella frase, ben meditada, podia dir moltes més coses,No tan sols el típic viatge.
Encara quedaven dos dies per pensar i per crear una història.
Va acomiadar-se. Ja hi pensaria ben tranquil.lament a casa.
Dos dies.... quina sort... A casa, al seu cobert, segur que hi trobaria la inspiració.
No va quedar per sortir ni dissabte ni diumenge. La feina era més important, ja que puntuava per l''examen de final de curs, i no valia badar.
L'estiu treia ek nas, feia calor, el curs ja a la recta final, tot estava anant molt bé , les seves notes molt bones....Deixaria la seva estimada escola del poble, amb un bon expedient i el proper curs marxaria a estudiar,un xic més lluny, Calia pensar en el futur, per tant calia fer quelcom d'útil.
Potser aquest seria el tema: el viatge fet durant el curs, ja que si no hagués estat allà, no hagués conegut el su inseparable amic.Aquest sí que és un viatge...i així ho va fer....
Va pujar les escales, per anar al cobert.Va pujar-hi perquè era el seu lloc preferit de la casa, malgrat no pujar-hi sempre. Hi anava quan quedava lliure, ja que era el lloc on es renta la roba, on el seu pare fa bricolatge, però a les tardes ningú renta roba, ningú fa bricolatge, ja tenia les dues coses que li calien: el lloc i la inspiració.
Va agafar paper i boli i començà a recordar moments del curs,i, de cop, les ratlles van anar sorgint del no res, una rera l'altra,i els papers anaven creixent, ple de vivències.
Massa llarg, massa espès....o que si relament el curs havia estat ple d'aventures i que aviat només seria un feix d'històries que ningú ja recordaria.
Si no hagués estat per lafrase no hagués descobert que aquell íltim curs havia estat el més fabulós de la seva vida
i que , malgrat alguns moments, la resta era ben positiva!
I com sol passar, les hores van marxar i , de cop i volta, ja érem dilluns a les nou del matí i,res, a dins de la seva aula de color verd clar....
La mestra va recollir els relats. No se n'havia oblidat, com altres vegades, de recollir les feines, no, aquest cop no.Les va recollir.
I per més dels més, va agafar la seva a l'atzar.
Ostres tu, quina vergonya.... Es volia fondre.No s'esperava que la mestra agafés la seva petia història.
La llegí, li posà ja la nota, un notable alt....una altra sorpresa.
Els companys es van adonar, que el que ell explicava era realment el que havien viscut tots plegats en aquella escola petitona bufoneta del seu poble. La mestra es va emocionar, va pensar que les seves paraules eren les que corresponien per descriure, que era el final d' una etapa, els últims dies passats.
Havia estat un encert trobar aquella frase en un llibre, així va poder veure que hi ha diferents visions d'un mateix tema.
Sempre recordaria aquells últims dies a l' aula. A ella també la traslladaven d'escola.
Un altre comiat, un altre començament.
Ara ella tornaria a fer un nou viatge, ple de persones a qui educar,i, ensenyar a formar part d'aquest meravelloós viatge que és la vida!
I si nohagués estat per aquell viatge,no hagués gaudit de bons moments......