Està clar que la dutxa ha estat creada per a realitzar una doble funció: neteja i reflexió. És curiós com un fet tan simple com dutxar-se pot provocar que la nostra ment s’obri, de manera inconscient, cap a la transcendència. Mentre ens dutxem ens formulem preguntes existencials i podem arribar a crear teories filosòfiques que tenen poc d’envejar a les creades per Plató o Descartes. Qui sap si no va ser durant el bany que van sorgir el món de les coses i el de les idees o el “Penso, aleshores existeixo”. Aquella petita estona (o no tan petita, sobretot a l’hivern quan l’aigua calenta desprèn un halo d’escalfor dintre de la cambra de bany i actua de mur contra el fred que està esperant-te fora disposat a atacar-te en qualsevol moment) fa que les persones s’evadeixin del món que els espera darrere de la cortina o la mampara i connectin amb ells mateixos. Els efectes de l’aigua sobre el nostre cos poden provocar des de karaokes improvisats a capella i amb el telèfon de la dutxa a mode de micròfon, creant una acústica perfecta que rebota en les parets de la dutxa i et fa creure que ets una estrella del rock, fins a sessions amb el teu jo interior dignes d’una consulta psiquiàtrica, passant pel repàs de tot el que has fet aquell dia des que t’has aixecat fins que t’has ficat a la dutxa, i tot el que has de fer al sortir (una pila de deures t’esperen amb ànsia que acabis perquè estiguis una estona amb ells). Fins i tot rius tot sol recordant alguna situació graciosa amb els amics o somrius tímidament al recordar l’intercanvi de mirades còmplices amb aquella persona que fa que el teu cor bategui a mil per hora. Un cop entres en contacte amb aquest líquid un tema s’enllaça amb una altra de manera continuada en un bucle que només s’atura quan l’aigua para de rajar i t’embolcalles el barnús al voltant del cos, eixugant les últimes gotes que s’esfumen juntament amb tots aquells pensaments que s’han reunit durant el temps que t’has trigat a dutxar (temps que varia segons la persona, les presses, la llargària del cabell i les advertències de la mare pressionant perquè no gastis tanta aigua). Potser és per la combinació del soroll de l’aigua quan t’eixugues el cabell i el silenci sepulcral quan te l’ensabones, la de l’aigua freda amb la calenta o la de cantar una cançó de Camela amb una dels Beatles, però el cas és que inexplicablement es crea un ambient propici perquè la nostra ment doni llum verda als pensaments i la imaginació. Això sí, quan ets un marrec tot això no passa. L’única meta que tens al entrar a la dutxa és omplir la banyera fins dalt i agafar els ànecs de goma o qualsevol trasto semblant, o simular un tsunami balancejant-te endavant i endarrere fins que l’aigua vessa i t’emportes l’esbroncada de la mare. La innocència de la infància impedeix que la nostra ment s’ompli amb el vapor de l’aigua calenta i amb les mil i una idees que l’acompanyen.
Ara mateix, mentre escric aquestes línies, escolto com la banyera s’està omplint d’aigua i intueixo que algú s’està preparant per entrar a aquest santuari de saviesa. Qui sap si durant aquesta estona no crearà alguna teoria essencial per a la supervivència humana!